Tanquem una legislatura curta on l’embat de l’austeritat s’ha emportat per
davant la majoria de promeses electorals en sanitat. Més enllà dels
incompliments forçats –mantenir la despesa real i reduir llistes d’espera-, per
trobar quelcom positiu cal destacar i un incipient sistema d’avaluació de
qualitat i resultats dels serveis, al que
queda camí per ser al nivell d’altres sistemes de salut europeus.
La capacitat financera dels recursos destinats a la sanitat pública catalana
el 2012 suposa, si es compleix el pressupost, un retrocés que ens retorna al
nivell de fa 8 o 10 anys si tenim en compte la inflació, l’envelliment i la capacitat
d’adoptar innovacions de valor per a la salut. En canvi, atesa la capacitat
fiscal dels catalans, podríem gastar una tercera part més – 400 euros per cap- del
que gastem ara.
Les retallades s’han fet imposant menys del mateix –el que no és millor- en
un sistema que, algú ja ho havia dit, no era pas sostenible abans de la crisi. Cal
retrobar el rumb amb canvis de calat si es vol una major integració
assistencial, desinvertir en els serveis de menys valor per a la salut i pagar
més per resultats en salut i menys per receptar o fer visites.
