Aquest és un breu resum del Working Paper CRES-UPF acabat de publicar per Jaume Puig-Junoy, Santiago Rodríguez-Feijoó i Beatriz González López-Valcárcel sobre:
Avaluació de l’impacte conjunt de les reformes en el copagament farmacèutic a Catalunya en relació a la resta de Comunitats Autònomes
Antecedents.- A partir del mes de juny del 2012 es produeix
una reforma bastant profunda del sistema de copagament sobre els medicaments
dispensats a les oficines de farmàcia amb tres tipus de polítiques (“tripagament”) que entren en vigor
gairebé de manera concurrent en un espai de temps comprès entre finals de juny
i el primer d’octubre de 2012. Es tracta de: (i) la introducció temporal d’un
copagament d’un euro per recepta amb un màxim anual a Catalunya i a Madrid
adoptant la forma d’una taxa autonòmica fins a la seva suspensió pel Tribunal
Constitucional; (ii) la reforma del copagament (co-assegurament) estatal que
posa fi a la gratuïtat extensiva per a tots els pensionistes tot fent-los pagar
un 10% del preu dels medicaments amb un límit màxim mensual i que al mateix
temps augmenta el percentatge del preu a càrrec dels actius fins al 50 i el
60%, depenent del seu nivell de renda; i (iii) el desfinançament d’un conjunt
ampli de més de 400 medicaments que suposen la major part de determinats grups
terapèutics, la majoria d’ells indicats per a símptomes menors, i que equival
per a aquests medicaments a un taxa de copagament (co-assegurament) del 100% a
càrrec del pacient.
Objectiu.- Realitzar una primera
avaluació quantitativa de l’impacte conjunt que sobre el nombre de receptes
dispensades a les oficines de farmàcia en els primers 10 mesos d’aplicació han
tingut les diferents mesures de
copagament –tripagament- (euro per recepta, canvis en el copagament estatal i
desfinançament) aplicades a cadascuna de les 17 Comunitats Autònomes de l’Estat
espanyol a partir del mes de juny del 2012.
Mètode i dades.- S’estimen
17 models de sèries temporals ARIMA univariants separats per a cada Comunitat
Autònoma per al període comprès entre gener 2003 fins a maig 2012. Es fa servir
una predicció dinàmica d’aquests models per a estimar el contrafactual (nombre predit
de receptes en absència de les mesures d’intervenció) de cada Comunitat. La
variable de resultat és l’impacte
conjunt de les mesures adoptades a cada
Comunitat calculat com la diferència, expressada en percentatge, entre el valor
realment observat acumulat de receptes a 3, 6 i 10 mesos respecte del valor
predit pels respectius models (contrafactuals).
Resultats.- Als 3,
6 I 10 mesos es produeix una reducció molt destacable en el nombre de receptes
dispensades en comparació amb contrafactual (absència de les reformes
adoptades) a totes les Comunitats Autònomes amb l’excepció del País Basc on
només s’ha adoptat en aquest període el desfinançament. L’impacte a Catalunya,
amb l’adopció de la taxa autonòmica, ha suposat una reducció del 24,8% en el
nombre de receptes al cap de deu mesos [-28.1, -21.4], xifra més elevada que la
de totes les altres Comunitats, i que
només no mostra diferencia estadísticament significativa al 95% respecte de la
de Galícia (-24,1%) i de la de València (20,8%). L’impacte estimat a Catalunya
és el més elevat també al cap de 3 mesos
(13,3%), tot i no haver aplicat Catalunya en aquest període inicial la reforma
estatal sinó només la taxa autonòmica, i també al cap de 6 mesos (-22,6%).
Conclusió.- El
nombre de receptes dispensades en oficines de farmàcia, després d’un creixement
continuat i insensible a les mesures de contenció de costos basades en els
preus durant dues dècades, comparat amb el contrafactual sense reformes en el
sistema de copagament, ha experimentat per primera vegada una reducció de quasi
bé el 25% Catalunya deu mesos després de les reformes del “tripagament”
(copagament estatal, taxa autonòmica i desfinançament), i de com a mínim el 14%
a 14 de les 17 Comunitats Autònomes espanyoles.
