La retirada de la privatització de la gestió
de sis hospitals públics a Madrid tanca, de moment, un episodi que ajuda poc a
millorar el bon ús dels escassos recursos de la nostra sanitat. No és gens
estrany que professionals i ciutadans, acostumats a que no es rendeixen comptes,
a la manca de transparència i al capitalisme d’amics, només vegin riscos en
aquestes propostes: responsables públics que defugen de les seves
responsabilitats en benefici privat, portes giratòries, contractes opacs i
massa flexibles, licitacions sense cap garantia de competència efectiva,
absència d’informació i d’avaluació dels resultats, etc. Ara bé, gestió privada
amb un sector públic que se’n va de vacances no és cap bona solució, ni ho és tampoc
deixar les coses com són ara en la gestió pública. El dia després, més que
celebrar haver parat una reforma ideològica, amb ajuda del tacticisme
electoral, la marea el podria emprar en repensar els canvis necessaris en la
gestió sanitària amb fonament i participació.
