Article publicat a Diari ARA, 30 de juliol de 2012
És fora de dubte que cal austeritat també en la sanitat catalana a fi que
pugui ser solvent el dia que l’economia es normalitzi. Ara bé, ni la dosi ni la
forma d’administració de la cura són les adequades. El repartiment del
sacrifici imposat per l’estat central centrifugant el dèficit a les comunitats
trasllada una pressió ja del tot insostenible sobre serveis bàsics.
Acostant-nos a quasi dos anys de sacrifici sanitari pels pacients, cal
preguntar-se de què ha servit i si es pot fer millor. A les retallades sense
discriminar allò que té més valor del que en té menys, ni el centre i el servei
que té bons resultats clínics del que hauria de millorar molt, s’hi hauria d’oposar una desinversió més racional
basada en el coneixement i la bona gestió clínica: desinvertir en allò sense
eficàcia o d’escàs valor per a la salut i redirigir els recursos cap a
tractaments i intervencions més cost-efectius. La taxa de l’euro per recepta
anava pel bon camí però la reforma poc reflexiva del copagament estatal, afegit
a un desfinançament imprudent, l’ha convertit en un tripagament desafinat. En
canvi, queda molt encara per canviar els incentius a una prescripció avui excessiva
i per pagar només pels fàrmacs segons el seu valor. La publicació per primera
vegada de resultats assistencials detallats dels hospitals és un bon senyal; serà
una bona notícia si es facin servir per pagar als centres segons resultats i incentivar
–afinant millor- els que tenen millors resultats clínics i financers.
No hay comentarios:
Publicar un comentario